Les distraccions més habituals en mobilitat

Quan ens desplacem a peu, amb bicicleta, amb patinet o en qualsevol vehicle, sovint ho fem envoltats d’estímuls. El nostre cos es mou, però la nostra ment pot estar en un altre lloc. Aquestes desconnexions de l’entorn són més habituals del que pensem i, de fet, les distraccions s’han convertit en una de les principals causes d’accidents. 

Les distraccions poden tenir moltes formes. Algunes són evidents, com mirar el mòbil. D’altres són més subtils, però igualment perilloses. Per fomentar una mobilitat més segura i responsable, és important conèixer-les per ajundar-nos a prevenir-les.

Les podem classificar en cinc grans categories:

Distraccions digitals

Són les més conegudes i estan directament relacionades amb l’ús de dispositius electrònics. El mòbil en particular s’ha convertit en una font constant distraccions mentre ens desplacem:

• Mirar o escriure missatges mentre caminen o conduïm.
• Consultar xarxes socials mentre esperem per creuar.
• Mirar vídeos, fer selfies o jugar amb el mòbil mentre es va pel carrer.
• Escoltar música o pòdcast amb auriculars a un volum alt, reduint  la percepció de l’entorn.

Aquestes accions redueixen l’atenció visual, auditiva i cognitiva. A més, poden allargar el temps de reacció i fer que no es percebin riscos imminents, com un semàfor vermell o un vehicle que s’apropa.

Distraccions cognitives

Encara que no fem ús d’un dispositiu, la nostra ment també pot desconnectar de l’entorn:

• Pensar intensament en altres coses com problemes personals, preocupacions o emocions com la tristesa, l’enuig o l’eufòria poden desconcentrar-nos.
• Mantenir converses profundes o discutir mentre caminem o conduïm.
• Jugar físicament mentre ens desplacem.
• Conversar animadament amb amics mentre caminem o circulem.

La distracció cognitiva pot fer que passem per alt senyals de trànsit, obstacles, vehicles o altres persones. Fins i tot si mirem endavant, no estem processant el que veiem.

Distraccions visuals

Alguns estímuls visuals poden captar la nostra atenció i fer-nos perdre de vista el que realment importa en aquell moment:

• Mirar aparadors, pantalles,cartells publicitaris i murals artístics o altres elements atractius del carrer, pot fer-nos desconnectar de l’entorn.
• “Mirar sense veure”, és a dir, tenir la mirada al davant però sense estar-hi realment atents, un fenomen conegut com a atenció selectiva.

Quan desviem la mirada del camí, encara que sigui un segon, deixem de controlar el nostre entorn immediat i podem ensopegar, topar amb algú o creuar sense mirar.

Distraccions auditives

El soroll ambiental és clau per detectar situacions de risc. Si el bloquegem, perdem una part important de la informació que ens protegeix:

• Portar auriculars que aïllen totalment el so exterior.
• Escoltar música, un pòdcast o parlar per telèfon amb auriculars a un volum alt que tapen completament els sons de l’entorn com un clàxon, el timbre d’una bicicleta, sirenes d’ambulància o policia, o avisos verbals importants.

Sense la informació sonora, no podem reaccionar a temps davant d’un perill. A més, sovint ens dona pistes sobre situacions que encara no veiem (un cotxe que s’acosta, un crit d’advertència…).

Multitasca o accions simultànies

Fer diverses accions alhora pot semblar eficient, però quan parlem de mobilitat augmenta les riscos:

• Menjar o beure mentre caminem o conduïm un patinet.
• Portar bosses, llibres o altres objectes mentre es fa servir el mòbil o conduïm amb una sola mà.
• Passejar amb animals de companyia, especialment si l’animal s’atura sobtadament, canvia de direcció o estira de la corretja.

Aquestes situacions requereixen atenció física i mental. Si estem ocupats amb diversos estímuls, perdem capacitat de reacció i control del moviment.

Soles o combinades, aquestes situacions són molt habituals en la vida quotidiana.

El repte és reconèixer-les i actuar amb consciència: parar atenció, reduir estímuls innecessaris i moure’ns de manera responsable. L’atenció plena no només ens protegeix a nosaltres, sinó que contribueix a la convivència i la seguretat col·lectiva.